Lectura 1:


Paleontolegs i biòlegs moleculars


Independentment del parentiu dels éssers humans amb la resta dels éssers vius, com demostra el fet que tots els éssers vius posseixen una mateixa estructura molecular, és amb els gran simis amb que els humans tenim un major grau de semblança.


Així, per exemple, la seqüència d’aminoàcids de l’hemoglobina humana (la proteïna encarregada de transportar l’oxigen per la sang) és idèntica a la del ximpanzè.
La cadena alfa de l’hemoglobina del goril·la únicament es diferencia de la humana en un aminoàcid i en la cadena beta hi ha també una diferència d’un amonoàcid diferent. Si comparem l’hemoglobina humana amb la d’altres primats veurem com són majors les diferències, fet que ens indicaria una major distància evolutiva.


Si analitzem diferents cadenes proteiques, el percentatge de desigualtats entre els éssers humans i els simis antropoides és el següent: 0,3% amb el ximpanzè, 0,6% amb el goril·la, 2,8% amb l’orangutan,3,9 amb el macaco (mones del vell món), 7,6% amb la mona caputxina (mones del nou món).


El parentiu amb els antropomorfs africans resta palès en considerer el nombre cromosòmic, 46 cromosomes en els humans i 48 en ximpanzè i goril·la. Si observem els cromosomes amb un mètode de tinció especial (Giemsa) es poden apreciar tota una sèrie de bandes que corresponen a zones més a menys tenyides. Les zones més tenyides corresponen a l’anomenada heterocromatina, formada per zones de la molècula d’ADN que es troben més condensades i són funcionalment inactives. Les zones de menor tinció corresponen, en general a les zones actives. Així doncs tenim un mètode per poder comparar els cromosomes de les diferents espècie, tal com a pareix a la figura següent. El n† que hi tenim a sota correspon al nombre de cada parella de cromosomes i les lletres fan referència a l’espècie de primat a qui corresponen.


H: humans; C: Ximpanzè; G: goril·la; O: Orangutan



Estudis immunològics on s’ha valorat la reacció a la injecció de serum humà a diferents primats, mitjançant la producció d’anticossos específics, ha donat uns resultats igulament concloents. Si considerem les unitats de distància inmunològica- quant menor és el nombre d’aquestes unitats, major el grau de parentiu- la nostra proximitat evolutiva queda de la següent manera: goril·la (8), ximpanzè (9), orangutan (20), macaco (34), mones del nou món (71), prosimis (100)
Tots aquests estudis ens duen a la conclusió que el parentiu existent entre els humans i el ximpanzè és més estret que el que tenen entre sí gats i lleons o raboses i gossos. D’aquesta manera, gràcies a la bioquímica s’ha pogut fer realitat la predicció de Charles Darwin, qui afirmà que els grans antropoides africans eren els nostres parents vius més propers.

Qüestions lectura 1


A partir de la lectura i de tot el que ja hem vist, intenta respondre les qüestions que se’t proposen a continuació. Caldrà repasar el tema de bioquímica de l’any passat


1- Per què s’utilitzen les proteïnes i els àcids nucleics per poder mesurar les nostres relacions filogenètiques i no s’utlitzen altres molècules con els lípids o els hidrats de carboni? Raona la resosta.
2- Abans s’ha parlat d’hibridació d’ADN (ADN humà i ADN dels diferents primats) Amb els coneixents previs que tens de l’ADN (estructura en doble hèlix) intenta explicar en què consistiria aquesta tècnica. Com que m’imagine que no tindreu massa idea, seria molt convenient cercar informació
3- Emet una hipòtesi que demostre la relació existent entre diferències moleculars (proteïnes, ADN) i proximitat evolutiva entre espècies. Heus ací una pista important: el temps n’és un factor molt important
4- Ja que hem esmentat Darwin, és cert que aquest gran científic afirmava que els humans descenien dels grans simis antropoides africans (ximpanzè i goril·la)? Raona la resposta
5- A partir de les imatges que tens més amunt sobre bandes de tinció cromosòmica, explica quines són les relacions filogenètiques entre els primats antropomorfs.
6- Un altre detall que no se t’haurà escapat és que els humans tenim 46 cromosomes (23 parelles) mentre que la resta de les espècies esmentades (goril·la, orangutan i ximpanzè, en tenen 48 (24 parelles). Amb l’ajuda de la imatge que tens a continuació, emet una hipòtesi que explique aquesta diferència pel que fa al nombre de cromosomes.




ESTUDI PROTEÏNES INTERNET

 

Pàgina feta per Toni Cassany

 

 

TORNAR A LA PÀGINA PRINCIPAL D'EVOLUCIÓ HUMANA

1