Lectura 1:
Paleontolegs i biòlegs moleculars
Independentment del parentiu dels éssers humans amb la resta dels éssers
vius, com demostra el fet que tots els éssers vius posseixen una mateixa
estructura molecular, és amb els gran simis amb que els humans tenim
un major grau de semblança.
Així, per exemple, la seqüència daminoàcids
de lhemoglobina humana (la proteïna encarregada de transportar loxigen
per la sang) és idèntica a la del ximpanzè.
La cadena alfa de lhemoglobina del goril·la únicament es
diferencia de la humana en un aminoàcid i en la cadena beta hi ha també
una diferència dun amonoàcid diferent. Si comparem lhemoglobina
humana amb la daltres primats veurem com són majors les diferències,
fet que ens indicaria una major distància evolutiva.
Si analitzem diferents cadenes proteiques, el percentatge de desigualtats entre
els éssers humans i els simis antropoides és el següent:
0,3% amb el ximpanzè, 0,6% amb el goril·la, 2,8% amb lorangutan,3,9
amb el macaco (mones del vell món), 7,6% amb la mona caputxina (mones
del nou món).
El parentiu amb els antropomorfs africans resta palès en considerer el
nombre cromosòmic, 46 cromosomes en els humans i 48 en ximpanzè
i goril·la. Si observem els cromosomes amb un mètode de tinció
especial (Giemsa) es poden apreciar tota una sèrie de bandes que corresponen
a zones més a menys tenyides. Les zones més tenyides corresponen
a lanomenada heterocromatina, formada per zones de la molècula
dADN que es troben més condensades i són funcionalment inactives.
Les zones de menor tinció corresponen, en general a les zones actives.
Així doncs tenim un mètode per poder comparar els cromosomes de
les diferents espècie, tal com a pareix a la figura següent. El
n† que hi tenim a sota correspon al nombre de cada parella de cromosomes i les
lletres fan referència a lespècie de primat a qui corresponen.

H: humans; C: Ximpanzè; G: goril·la; O: Orangutan
Estudis immunològics on sha valorat la reacció a la injecció
de serum humà a diferents primats, mitjançant la producció
danticossos específics, ha donat uns resultats igulament concloents.
Si considerem les unitats de distància inmunològica- quant menor
és el nombre daquestes unitats, major el grau de parentiu- la nostra
proximitat evolutiva queda de la següent manera: goril·la (8), ximpanzè
(9), orangutan (20), macaco (34), mones del nou món (71), prosimis (100)
Tots aquests estudis ens duen a la conclusió que el parentiu existent
entre els humans i el ximpanzè és més estret que el que
tenen entre sí gats i lleons o raboses i gossos. Daquesta manera,
gràcies a la bioquímica sha pogut fer realitat la predicció
de Charles Darwin, qui afirmà que els grans antropoides africans eren
els nostres parents vius més propers.
|
Qüestions lectura 1
|
ESTUDI PROTEÏNES INTERNET
Pàgina feta per Toni Cassany