2- Principals problemes que surgeixen en l’estudi de l’evolució biològica de l’espècie humana
Tres són els principals
problemes que surgeixen en l’estudi de l’evolució biològica
de l’espècie humana:
1- L’escassesa de fòssils que pertanyen al període on apareixen els homínids (Miocè i Pliocè inferior) causada principalment a que es tracta d’uns períodes amb molta activitat sísmica i volcànica que ha dificultat la conservació de les restes de les espècies biològiques. En especial, els homínids a causa de ser una espècie amb un nombre d’individus escàs.
2- La delimitació de l’espècie quan solament es conserven restes fòssils fragmentaris, de manera que si comparem dues restes fòssils no podem assegurar si pertanyen a dos varietats diferents de la mateixa espècie o si es tracta de dues espècies diferents.
3- La singularitat de l’espècie humana, amb l’alta consideració que de la seua dignitat tenen moltes escoles filosòfiques i religioses i que fa que cada afirmació haja de ser detingudament analitzada i criticada.
Lectura
2
Novament,
l’enfrontament entre la Ciència i les idees tradicionals.
La controvèrsia
que sorgí després de la publicació l’any 1859 del
llibre de Charles Darwin “L’origen de les espècies”
no va assolir la difusió ni la virulència que va tenir pel fet
que la gent discrepés sobre l’origen dels mol·luscs o dels
pinsans de les illes Galápagos. No, el problema que subjacia era el
de l’origen de l’home (humans). El xoc entre els científics
evolucionistes i els sectors més progressistes de la societat, per
una banda, i científics seguidors del pensament tradicional, recolzats
per les autoritats religioses era inevitable. L’home era despullat del
seu origen, “creat per Déu a la seua imatge i semblança”.
Realment Darwin no va dir pràcticament res sobre l’origen de l’home
en aquest llibre abans esmentat. En una altra obra de Darwin, “L’origen
de l’home”(1871), podem llegir el següent:
“L’home i la resta d’animals vertebrats han estat formats segons un mateix model general, passen per les mateixes etapes inicials de desenvolupament i conserven alguns vestigis comuns. Per tant, cal admetre sense reserves, el seu origen comú. Solament els nostres prejudicis i l’arrogància que va fer dir als nostres avantpassats que descenien de semideus, fou la raó que ens va impedir arribar a aquesta conclusió”
El debat no va tardar
a donar-se. El 30 de juny de 1860, a la biblioteca de la universitat d’Oxford
s’enfrontaren, davant de més de mil persones, el defensor de Darwin,
Huxley i el bisbe Wilberforce. Què va passar? El que era d’esperar:
que sense coneixements no es pot argumentar amb serietat contra una teoria
avalada per una gran quantitat de proves, ni pretendre desacreditar-la, tot
recorrent a demagògies efectistes.
La polèmica també
arribà casa nostra i prova d’això el tenim en una coneguda
marca de beguda alcohòlica, el famós “Anis del Mono”
El 1870 es dissenyà
l'envàs més peculiar de tota la història de les begudes
catalanes. El propietari, Vicenç Bosch, dissenyà la botella
engrandint les mides d'un flascó de perfum francès i el seu
sogre, el senyor Sala, va dibuixar una etiqueta revolucionària on un
primat-home presenta unes ampolles tot sostenint un pergamí que proclama
"Es el mejor. La Ciencia lo dijo y yo no miento". Avui, aquella
ampolla de presència perfumista i aquella etiqueta feta a favor de
la teoria de Darwin sobre l'evolució de l'home continuen al mercat,
singulars i inconfusibles
Però per a tractar l’influència del pensament darwinista
(científic, en general) sobre la societat triarem un altre exemple,
el del judici que va tindre lloc a la ciutat nord-americana de Dayton, el
1925, contra un professor que explicava la teoria de l’evolució
en contra del que deien les lleis de l’estat de Tennessee. Fes clic a
l'hipervincle següent per poder accedir a la informació
Pàgina feta per Toni Cassany
TORNAR
A LA PÀGINA PRINCIPAL D'EVOLUCIÓ HUMANA 