3-
El procés d’hominització (Tendències evolutives dels
homínids)
3.1.
Bipedisme
3.1.1. Canvis anatòmics i estructurals que van suposar
l’adquisició del bipedisme
3.1.2. Hipòtesis que expliquen el
perquè del bipedisme
3.2. Dimorfisme sexual i la seua relació amb les relacions entre mascles
i femelles
3.3. L’encefalització
3.3.1. L’encefalització dels primers humans
3.4. Neotènia i desenvolupament post-embrionari més lent
3.5 Aparició i desenvolupament d’un llenguatge
L’hominització
és el procés evolutiu que determina l’aparició de
l’espècie humana (Homo sapiens ) a partir de primats superiors.
Els trets distintius dela nostra espècie són un cervell molt
desenvolupat, una capacitat única per a fabricar instruments variats
amb molt diversos materials, un llenguatge articulat, una infància
prolongada, que suposa un llarg període d’aprenentatge, i un caminar
bípede. Les característiques de gran volum cerebral, creixement
lent i capacitat per a utilitzar o adaptar objetes naturals com a instruments,
també es troben en els nostres parents els xinpanzès, goril·les
i orangutans. És clar que amb un grau molt inferior de desenvolupament,
encara que major que en la resta d’animals. Aquests trets, més
la capacitat per al llenguatge, poden agrupar-se sota l’etiqueta d’allò
que entenem intel·ligència o psiquisme. La locomoció
és una altra cosa, i des de Darwin la ciència es pregunta si
l’expansió del psiquisme precedí a la postura erecta, si
fou a la inversa, o si amdues característiques evolucionaren alhora.
Qüestió
2
Amb les dades de què disposes en els apunts (claus de l’evolució
humana) quina resposta donaries a la qüestió precedent? Quin
és primer homínid que presenta una de les dues característiques?
Quin és el primer homídid en presentar les dues característiques?
|
3.1.
BIPEDISME
L’adquisició
d’un tipus de locomoció bípeda és un procés
complex ja que suposa una reorganització profunda de l’esquelet
i la musculatura. Les extremitats posteriors es destinen exclusivament a activitats
locomotores, de manera que les extremitats anteriors resten lluires, guanyen
capacitat de moviment i precisió; els dits s’allarguen, el polze
s’oposa a la resta de dits i la ma esdevé un òrgan prènsil
i manipulador. La marxa bípeda, la possibilitat d’utilitzar les
mans i la posició frontal dels ulls que permet una visió tridimensional,
influiran en el desenvolupament del cervell (encefalització)
Com acabem de dir, les mones tenen el costum de mantenir vertical el tronc
quan es mouen penjant de les branques o simplement quan estan assegudes (tot
el món ha vist com camina Xita, la mona de Tarzan. Però mantenir
dret el tronc és solament la meitat del que fa falta per aconseguir
la postura erecta i poder caminar a peu. L’altra meitat consisteix en
aliniar les cames amb el tronc, és a dir, estirar tot el cos. Els ximpanzès
o els goril·les mantenen flexionades les articulacions dels malucs
(cast. caderas) i els
genolls. Solament els humans som capaços de fer passos ferms sense
moure gaire el tronc, tot extenent les cames molt per darrere del maluc quan
caminen drets.
La raó d’una diferència tan important es troba en part
al maluc. Quan estem drets el cos es manté estable i el maluc horitzontal.
En donar un pas, però, el pes del cos fa que el maluc tendeix a inclinar-se
sobre el costat no recolzat del cos, amenaçant de fer caure el caminant.
Però això no passa perquè els humans tenim uns músculs
anomenats abductors que estabilitzen el maluc. -Veure
foto-Els ximpanzès i goril·les manquen d’aquest
mecanisme estabilitzador del maluc i per evitar la caiguda lateral han de
fer grans desplaçaments de tot el tronc cap a un costat , amb la qual
cosa la seua marxa és molt oscil·lant i poc pràctica
.
Els músculs no fossilitzen, així que com podem saber a partir
dels ossos fossilitzats dels nostres avantpassats que aquests marxaven drets?
Co
Canvis anatòmics i estructurals que van suposar
l’adquisició del bipedisme
|
Qüestió
3
A partir de les imatges seguents i amb la informació que pugues
obtenir, digues quines serien aquestes principals adaptacions al bipedisme
Comparació entre el membre inferior i la pelvis d’un Homo
sapiens (a), Australopithecus afarensis (b) i Pan troglodytes (c). Sobre
l’articulació del genoll s’ha assenyalat l’angle
que formen l’eix vertical del fèmur amb la superfície
articular, l’angle és recte en el ximpanzè dret, mentre
que en els homínids és un angle més tancat.
|
3.1.2.
Hipòtesis que expliquen el perquè del bipedisme
S’han proposat hipòtesis
molt diverses per a explicar l’origen del bipedisme:
- Per a poder arribar
a les fruites dels arbres.
- Alçar-se per damunt de les herbes de la sabana i albirar.
- Per a alliberar les mans de la locomoció i poder elaborar industria
lítica i transportar aliments.
- Com a adaptació tèrmica, ja que el cos d’un bípede
exposa una menor superfície a la insolació i allunya el cap
de terra.
Pàgina feta per Toni Cassany
