GLOSSARI
"A partir d’Àfrica" ("Out of Africa"): Hipòtesi que sosté que els humans moderns s’originaren en Àfrica i posteriorment migraren a la resta del món. Es basa en les evidències fòssils i genètiques.
Antropoide (-o): Literalment, "com l’home", membre del Subordre Antropoidea dels Primats, que inclou les mones, els antropomorfs, i l’ home.
Antropologia: Ciència que estudia l’èsser humà dins de l’escala zoològica i al seus tipus biològics i culturals.
Antropomorf: "Amb forma d’home". En aquesta obra, terme utilitzat per a parlar de les grans mones: el ximpanzè, el goril·la i l’orangutà.
Arborícola: Què viu en els arbres.
Australopitecus: Homínid primitiu que visqué als Sud i Est d’Àfrica entre 4,2 y 2 m.a.. Inclou les espècies A. anamensis, A. afarensis, A. bahrelghazali, A. africanus y A. garhi.
Bases: En bioquímica, els components nitrogenats de cada nucleòtid, que dóna nom als diferents tipus de nucleòtid. En l’ADN se agrupen per parells de nucleòtids: l’adenina (A) amb la guanina (G); i la citosina (C) amb la timina (T).
Binomial (nomenclatura): Sistema de clasificació dels éssers vius establert por Carles Linneu que consisteix en designar mitjançant dos termes en llatí o llatinitzats tots els organismes. El primer dels termes s’escriu amb majúscula i designa el gènere, i ambdós l’espècie. Els noms científics (el nom binomial) se escriuen amb cursiva .
Bipedalisme: Mecanisme de locomoció sobre les dos extremitats posteriors.
Bípede: Que camina sobre les dos extremitats posteriors .
Bosc galeria: Vegetació abundant als màrgens dels cursos fluvials.
Bruhnes: Cron del Pleistocè mitjà de polaritat magnètica normal.
Calota: Bòveda del crani que no conserva el basicrani ni els ossos de la cara.
Calvària: Crani sense l’esquelet de la cara.
Clado: Conjunt de espècies amb avantpassat comú. També anomenats grups naturals.
Classe: Categoria taxonòmica subordinada al Phyllum i immediatament superior a l’Ordre. Els vertebrats s’agrupen en la Classe Vertebrata.
Convergència: En biologia, desenvolupament en paral·lel d’una mateixa característica en dos organismos, que pot aparèixer per atzar o per adaptació a condicions ambientals o funcións similars. Exemple. Forma hidrodinàmica en taurons (peixos) i dofins (mamífers)
Cromosoma: L’unitat d’herència que transporta la major part dels gens. L’espècie humana en té 23 parells d’homòlegs. El parell 23 determina el sexe, XX per als individus femenins, XY per als masculins.
Datació radiomètrica: Mètode de datació absoluta basat en la desintegració dels isòtops radiactius. Inclou els mètodes de Carboni-14, sèries d’Urani, Potassi-Argó, i altres.
Datació paleomagnètica: Mètode de datació relativa basat en la polaritat magnètica dels jacimients.
Diàfisi: Part central dels ossos llargs de forma aproximadament cilíndrica.
Dimorfisme: Existència de dues formes diferents (polimorfisme= moltes formes diferents). El terme dimorfisme sexual s’aplica per expressar les diferències que existeixen entre la femella i el mascle d’una mateixa espècie.
"East Side History": Hipòtesi evolutiva proposta per Y. Coppens per a explicar l’origen esteafricà dels homínids.
Encefalització: Mida relativa del cervell respecte a la mida corporal.
Epífisi: Extrems dels ossos llargs
Esmalt: Material blanc i molt dur que cobreix la superfície externa de la corona de les dents.
Espècie: Divisió taxonòmica subordinada a Gènere i superior a Subespècie.
Estepa: Bioma caracteritzada por l’abundància de plantes herbacies i carent d’arbres.
Estratigrafia: En Geologia, estudi de la seqüència de roques, les seues característiques i la seua posició relativa.
Evolució multirregional: Hipòtesi evolutiva que sosté l’emergència més o menys simultània dels humans moderns a partir de poblacions arcaiques en tot el Vell Món.
"Eva mitocondrial": Hipòtesi que sosté un origen dels humans moderns en Àfrica i el posterior desplaçament a la resta del Vell Món, i que substituí totalment les poblacions preexistents. Aquesta hipòtesi s’ha establert a partir d’evidències genètiques de la humanitat actual.
Família: Categoria taxonòmica subordinada a Ordre i immediatament superior a Gènere.
Fenotip: Característiques biològiques d’un organisme.
Filogènia: Història evolutiva d’un grup d’organismes.
Folívor: Que s’alimenta principalment de fulles.
Foramen magnum: Orifici situat a la base del crani a travès del qual es conecta la medul·la espinal amb l’encèfal.
Fòrmula dental: Convenció per descriure de forma resumida l’organització de les dents en un individu, on s’assenyala el nombre de peces de cada tipus en la dentició superior i inferior.
Fòssil: Qualsevol resta o senyal d’activitat dels organísmes del passat.
Gènere: Divisió taxonòmica per damunt de la categora d’espècie i por sota de Família.
Genoma: El conjunt complet d’informació genètica d’un organisme.
Genotip: El conjunt d’alel·ls en un determinat locus genètic. També se utilitza per a referir-se a la constitució genètica completa d’un organisme.
Glaciació: Període de màxim fred del Quaternario relacionat amb l’avanç de mantells de gel
Holocè: Segona època del període Quaternari, des de fa 10.000 anys fins l’època present.
Homínid: Membre de la família de Hominidae que inclou incluye els gèneres Ardipithecus, Australopithecus, Paranthropus i Homo.
Hominització: Procés evolutiu que permet reconéixer els canvis cap a morfologia semblant a la del gènere Homo.
Hominoideu: Primat membre de la superfamília Hominoidea, que inclou els gibons, orangutans, goril·les, zimpanzès i humans.
Homo: Gènere definido por Linneu, Inclou, a més de la nostra pròpia espècie, H. habilis, H. rudolfensis, H. ergaster, H. erectus, H. antecessor, H. heidelbergensis i H. neanderthalensis.
Interglaciar: Període càlid entre dues glaciacions caracteritzat per una clara expansió d’arbres termòfils.
Isòtop: Àtoms amb diferent nombre de neutrons però idèntic nombe d’electrons i protons (és a dir, diferent massa atòmica).
Lític: fet de pedra.
Matuyama: Cron del Pleistocè mitjà de polaritat magnètica inversa.
Meiosi: Divisió celular, que redueix el nombre de cromosomes a la meitat.
Mitocondris: Orgànuls responsables del metabolisme aeròbic de la cèl·lula. Contenen el seu propi ADN que solament es transmet por via materna.
Monogàmia: Sistema d’aparellament on solament hi ha una parella durant l’època del zel.
Paleoantropologia: Estudi dels fòssils humans. En sentit ample, estudi dels primats fòssils.
Paleontologia. Ciència que estudia els éssers vius del passat, el seu hàbitat i les evidències de la seua activitat.
Pleistocè: La primera època del període Quaternari. S’inicià fa 1,8 m.a. fins fa 10.000 anys. Es divideix en Pleistocè inferior (1.800.000-780.000 anys), mitjà (780.000-128.000 anys) i superior (128.000-10.000 anys).
Poligàmia: Sistema d’aparellament en el qual un individu té més d’una parella durant l’època de zel
Postcrani: L’esquelet sencer amb excepció del crani.
Primitiu, caràcter: Un tret present en l’avantpassat comú d’un grup d’espècies
Prognatisme: Projecció de la cara cap avant.
Prognat. Amb la cara (el morro) proyectada.
Prosimi. Subordre de Primat, caracteritzats per presentar molts trets primitius.
Proximal: Més pop del tronc.
Quaternari: Període geològic de l’era terciària que engloba el Pleistocè i l’Holocè. Els últims 2 m.a.
Rellotge molecular: Mida del temps de la separació entre diferents llinatges evolutius tot utilitzant l’acumulació de diferències genètiques o mutacions.
Rift Valley (Àfrica): Gran vall tectònica situada a l’est d’Àfrica que la recorre des de Moçambic fins el nord d’Etiòpia. Es un àrea d’especial interès en palontologia humana. Moltes espècies d’Australopitecus, paràntrops, Homo i l’homínid mes antic, Ardipithecus ramidus, procedeixen d’aquesta àrea.
Taxon: Unitat de classificació dels organismes (per exemple: espècie, gènere, etc)
Pàgina feta per Toni Cassany
